Barris antics de Catalunya

Els indrets més singulars i bells de les ciutats catalanes: els millors monuments, l'esplendor artístic, els espais urbans, la vida quotidiana. Una heréncia artística rica i diversa «Barris antics de Catalunya» pretén posar en valor la riquesa i diversitat dels centres histórics de diferents ciutats catalanes des del punt de vista patrimonial. A partir de la descripció dels principals monuments i nuclis antics de les ciutats més significatives, seguint un enfocament  históric i geográfic que va del present cap al passat, es ressegueixen aquells indrets més singulars i especials de Catalunya. L'enfocament geográfic parteix d'una síntesi feta des del present, del  que s'ha conservat, i en una classificació territorialment ben definida, que té en compte els problemes de conservació, de rehabilitació, de remodelació i de renovació. L'enfocament históric vol donar a conéixer les principals etapes de formació de les ciutats catalanes. El llibre ofereix una ámplia visió del territori, i en especial de les poblacions que es detallen a continuació i que es troben agrupades en tres grans capítols: 1. Catalunya Vella: Berga, Girona, Lleida, Manresa, Mataró, Ripoll, la Seu d'Urgell, Solsona i Vic 2. Barcelona 3. Catalunya Nova: Balaguer, Montblanc, Reus, Sitges,  Tarragona, Tortosa, Valls i Vilafranca del Penedés BIOGRAFIES Carles Carreras i Verdaguer (Maó, Menorca, 1948) es llicenciá en Geografia a la Universitat de Barcelona el 1972, amb una tesi sobre el barri d'Hostafrancs. Des de llavors ha exercit la docéncia en aquella universitat, des del 1986 com a catedrátic de Geografia Humana. El 1978 havia assolit el grau de doctor, amb una tesi sobre el barri de Sants. Ha viatjat per diversos països d'Europa i América, fent cursos i conferéncies a diverses universitats; ha estat professor convidat dels cursos de postgrau de la Universidade de Sao Paulo (USP) els cursos 1988-89 i 1992-93. Més enllá de temes urbans, ha estudiat altres aspectes geográfics; així, entre 1976 i 1987 publicá diversos articles sobre l'organització político-administrativa, sobretot de Catalunya, i a partir de 1980 iniciá les publicacions en Geografia Económica, sobretot sobre comerÇ i consum. Des del 1985 és director de  la «Revista Catalana de Geografia», que publica l'Institut Cartográfic de Catalunya, i ha dirigit també diverses grans obres de Geografia: «Geografía Universal» d'Ediciones Océano (8 vols., Barcelona, 1988-90); «Geografia General dels Països Catalans» d'Enciclopédia Catalana (7 vols., Barcelona, 1992-94); i, amb Autora García Ballesteros, la «Geografía de España» d'Ediciones Océano (14 vols., Barcelona, 1993). Lluís Frago Clols (Valls, 1981) és llicenciat  en Geografia per la Universitat de Barcelona. Va estudiar a la Universidad de Santiago de Compostela (2002-2003), amb una beca del programa Séneca. Fa la tesi doctoral sobre centres histórics en ciutats mitjanes catalanes. Sobre aquest tema ja té publicacions en curs (Carreras, C. i Carlos, A.F.A., «Ciudades y globalización», en premsa).